A favor de mantenir el monument al riu

No em resulta fàcil escriure això, atès que tots els meus contactes a les xarxes socials, gent compromesa amb la ciutat i molts vells amics de la lluita antitransvasament, estan fent campanya per retirar-lo.

La Comissió per la Retirada del Monument diu en el seu comunicat que no hi ha manera de reinterpretar-lo, i crec que tenen tota la raó. També parlen de la humiliació que representa per a les víctimes. La humiliació és un dels sentiments més desagradables que pot sentir una persona. És del tot comprensible que, quan algú l’està sentint, faci tot el possible per eliminar el que en considera la causa.

Si encara hi ha qui sent humiliació per veure el monument al riu vol dir que està reconeixent que el feixisme dels «nacionals» encara manté part del seu poder totalitari, esclafador de la dignitat de la gent, sobretot dels amants de la llibertat. Personalment, no és el meu cas; me n’alegro de viure en democràcia i de que el feixisme hagi reculat a Europa. El monument no em suscita humiliació, ni els seus sentiments concomitants de ràbia, impotència i ressentiment. Però sento molt de respecte per totes les víctimes del feixisme. Perquè el feixisme va guanyar la guerra, i així va deixar un llegat lliberticida i repressiu. Sóc contrari a esborrar aquest llegat, malgrat el dolor que encara està causant en alguna gent.

No perquè amaguem de la nostra vista aquest símbol feixista podrem esborrar les doloroses conseqüències de la Guerra Civil: els assassinats, la repressió, tanta vida i tants projectes anorreats substituïts pel silenci, la por i la ràbia continguda. Tres generacions després, crec que cal mirar això de cara i no tractar d’arraconar-ho. Per això jo vull que es mantingui el monument. Jo no vull que hi hagi oblit, com ara, que la gent passa pel costat i no sap què és allò. Jo vull que es contextualitzi, que s’expliqui qui era Franco i el suport que va rebre, que s’expliqui que l’alcalde de Tortosa i el president de Catalunya foren executats (així com centenars de religiosos) pel mer fet de ser-ho. Només així podrem entendre com és que ara tenim aquesta democràcia de tan baixa qualitat. Així també podrem prevenir-nos dels nous feixismes que emergeixen a Europa i arreu amb els Trump i els LePen.

La Comissió diu que no pot ser un monument a la pau, i que és una vergonya. Hi estic d’acord. I advoco perquè aquesta vergonya es mantingui viva, que aquest símbol es contextualitzi i s’expliqui, de la mateixa manera que Auschwitz representa una vergonya viva de la condició humana i no l’han anorreat, sinó que l’han conservat per tal que la memòria i el dolor evitin que mai més tornin el feixisme i el sectarisme.

Una resposta a «A favor de mantenir el monument al riu»

  1. Crec que ja toca que el llegat tòxic que en forma de símbols ens va deixar la dictadura que no vam elegir i que continua representant els mateixos valors d’opressió per l’imperatiu de les armes, desaparega de l’espai públic central que ocupa per restitució de la dignitat de les víctimes, dels represaliats i de tot el col·lectiu de ciutadans de Tortosa, Catalunya i d’arreu que confiem en el sistema democràtic.
    Ningú no pot esborrar la història, per això la millor proposta, per neutra, és la de museïtzar-lo. Allà tindrà el protagonisme de la seua època, però no del’actual, que ja no toca.

    Dubto, a més, que l’opció de la reinterpretació i contextualització vaja en la sintonia que es mostra a Auswitch, on l’enfoc, com molt ben dius, està en mostrar la barbàrie de l’extermini i no en l’exaltació del nazisme, cosa que, al meu entendre, sí que es donaria en deixar dempeus este monument concebut i mantingut per a la memòria i exaltació de qui ens va voler fer desaparèixer com a poble.
    ALONS NAVARRO

Deixa un comentari

A %d bloguers els agrada això: