Per a què serveixen els límits?

Els límits ens serveixen per recordar-nos que no som déus. Els antics grecs deien que l’ésser humà està a mig camí entre les bèsties i els déus. Som animals perquè som mortals (els grecs, als déus, els anomenaven «els immortals»). Però no només som animals, tenim una consciència que ens fa anar més enllà de la nostra condició biològica i trascendir-la.

Aquest anar més enllà, fins i tot un nen ho pot veure quan li ensenyen a contar i se n’adona que la sèrie dels nombres 1, 2, 3, 4, 5… no s’acaba mai, és infinita. Aquesta consciència d’infinit ens apropa als déus, a l’absolut. Però no som déus, aquí està el nostre drama i per això ens és tan necessari tenir consciència dels nostres límits.

Els animals no saben que han de morir. Clar que tenen instint de supervivència, però no tenen conciència de la seva finitud. Això és, que algun dia, en el futur, arribarà la mort. Ells viuen totalment en el present, no tenen consciència del pas del temps.

A nosaltres també ens passa que sovint ens oblidem de la nostra mortalitat, i ens creiem que demà serà com avui, quan en veritat no podem tenir aquesta seguretat absoluta. Recordar els nostres límits és el que ens fa humans perquè ens fica al lloc que ens pertoca. Quan tenim consciència dels nostres límits llavors els podem eixamplar, això és el que ha fet evolucionar la humanitat, des de l’invent de la roda fins als últims avenços científics i morals.

(Publicat a la revista “L’estel”. Tortosa, octubre 2015)

Deixa un comentari