Per què la vida és tan confusa? Em té amargada

Sembla que sols ficar l’accent en el que tu perceps com a inestabilitat, i potser has vist que la gent que es centra amb categories fixes no experimenta aquesta incertesa que tant t’incomoda. Potser és que aquesta incertesa et fa creure que no tens un control personal de les coses, que no tens autonomia. De tota manera, si pots ampliar la teva perspectiva, t’adonaràs que precisament és al revés: que aquesta incertesa és la que et possibilita la llibertat per a trobar sentit a tot. Quan hi ha una elecció conscient i amb sentit, hi ha incertesa. Quan no hi ha elecció, no hi ha incertesa ni tampoc cap oportunitat per a la autonomia, vas amb un pilot automàtic que t’impedeix adonar-te de coses noves. Si tenim una ment totalment oberta a tot el que s’està esdevenint sense tancar-nos en categories fixes, ens adonem que no podem separar la incertesa de l’experiència de l’autonomia.

Quan ens obrim a noves experiències i tenim la voluntat de canviar la nostra perspectiva, introduïm la inestabilitat. Això és força més incòmode que mantenir un punt de vista rígid. Tanmateix, créixer i evolucionar demanen la valentia de fer passes vers el desconegut.

Et suggereixo que quan et sentis confusa i vegis que al resistir-te a ella et surt aquest sentiment d’amargor, el substitueixis per un sentiment de cel.lebració i donis la benvinguda a la confusió sense resistir-t’hi, això et portarà a veure el món i a tu mateixa des d’una nova perspectiva. Pots entrenar-te a relaxar-te en la confusió perquè et donarà la oportunitat de fer noves distincions, en comptes de quedar-te en allò que els psicòlegs diuen la zona de confort.

Aristòtil deia que la valentia no és l’absència de por, sinó la capacitat de seguir endavant malgrat la por. Els filòsofs existencialistes encara eren més exagerats i celebraven la desesperació com a motor per avançar. Per tant, la teva confusió és una oportunitat per donar passes conscients cap a la pròpia evolució, cap a ser cada vegada més tu mateixa, més oberta a la vida i pert tant, cada vegada més lliure i més autèntica.

Deixa un comentari