Per Charles Eisenstein. Traduït per Enric Carbó

Font original: https://charleseisenstein.substack.com/p/the-ancestors-are-watching

Acte 1

Escena 1: L’arribada dels xamans

Al so d’una música antiga, set xamans de diferents races entren a l’espai i s’asseuen en semicercle al voltant d’un altar.

El Xaman 1 entra l’últim i aboca aigua en un recipient.

Escena 2: Compartint visions

Xaman 1: Tots nosaltres hem estat tenint les mateixes visions. Tots hem sentit el vent xiuxiuejar-nos la història, la calamitat, que ja ha començat a desenvolupar-se. Ens hem reunit de diferents èpoques i llocs per enviar ajuda als nostres descendents.

Xaman 2: La màgia negra i la bruixeria s’han tornat comunes a la nostra terra. Preveig un futur on mags poderosos dominaran la voluntat dels altres. Les seves paraules encenen milions de persones cap a l’odi, la luxúria, l’enveja i el mal.

Xaman 3: D’on vinc, la gent ha començat a domesticar animals i a obligar les plantes a créixer on no volen créixer. Preveig fileres infinites de plantes esclavitzades en la terra morta fins on arriba la vista. Preveig animals en gàbies fosques, estranys al sol.

Xaman 4: La meva tribu està oblidant reconnectar amb els esperits de la terra. Preveig un dia en què els humans oblidaran que ella és viva. N’arrenquen els ossos i la sang de la terra i la cobreixen de cicatrius.

Xaman 5: Al meu lloc, ja no tothom coneix totes les habilitats. Ens especialitzem. Preveig un temps en què les persones esdevindran esclaves d’eines que no entenen.

Xaman 6: A la nostra terra algunes persones es creuen millors que la resta. Veig un dia en què la gent endurirà el seu cor envers els altres. Uns fan festins mentre altres moren de gana. La majoria serveix mentre uns pocs governen. I ningú és feliç.

Xaman 7: On visc, cada cop som millors matant-nos els uns als altres. Preveig un futur on la matança no coneixerà límits.

Xaman 1: Preveig un dia en què perdrem els nostres somnis.

Xaman 2: Un dia en què ens pensarem que estem sols.

Xaman 3: Un dia en què estarem perduts en un infern creat per nosaltres mateixos.

Xaman 4: Un dia en què haurem enverinat l’aigua.

Xaman 5: Un dia en què les estrelles desapareixeran.

Xaman 6: Un dia en què la gent odiarà estar viva.

Xaman 7: Un dia en què la gent odiarà els seus propis cossos.

Xaman 1: Un dia en què no sabrem què hem perdut.

Xaman 2: Un dia en què haurem oblidat,

Xaman 3: Oblidat

Xaman 4: Oblidat

Xaman 5: Oblidat

Tots a l’uníson: Oblidat, oblidat, oblidat…

Tots queden en silenci.

Escena 3: Es pren una decisió

Xaman 1: Amics meus, què hem de fer? Podem evitar que aquestes visions es facin realitat?

Xaman 2: No, és imparable. Ja és massa tard.

Xaman 3: A més, és la seva elecció.

Xaman 4: La nostra elecció.

Xaman 5: Qui sap quin propòsit té.

Xaman 6: Quines meravelles trobarem en aquest viatge de separació?

Xaman 7: Sí, és el destí de la humanitat. Déu i la natura ens han preparat per això.

Xaman 2: Però hi ha perill. Ho sé. Ho sento.

Xaman 5: Jo també.

Xaman 6: I jo.

Xaman 2: Hem d’actuar en conseqüència al que veiem.

Xaman 3: Quan ho hagin oblidat, com ho recordaran?

Xaman 4: Em temo que els nostres descendents romandran perduts. Crearan meravelles i mai les utilitzaran per servir la vida. S’endinsaran cada cop més en la separació i mai tornaran a trobar la sortida.

Xaman 1: Com els pots ajudar? Com podem arribar a centenars de generacions en el futur? Com ens comuniquem a través de tant de temps?

Xaman 7: Coneixem maneres.

Xaman 2: Nosaltres també en coneixem.

Xaman 1: No ens demorem. Sabem què hem de fer. Trobeu altres persones que comparteixin la nostra visió i organitzeu-les per enviar ajuda al futur. Tornem a trobar-nos d’aquí a deu mil anys, en un lloc més enllà del temps, per compartir, coordinar i celebrar allò que hem fet.

El Xaman 1 ungeix cadascú al front amb l’aigua, i cadascun marxa al seu torn.

Acte 2

Els xamans tornen al cercle. El Xaman 1 entra l’últim i aboca aigua en un recipient.

Xaman 1: Germans i germanes, digueu-nos què heu fet per preparar la gent per a l’era de la Separació.

Xaman 2: El meu poble ha fundat escoles de saviesa arreu del món, per portar el coneixement de com ser humà cap al futur. L’han transmès a través de llinatges de sufís i savis, xamans i tàntrics, mestres zen i adeptes taoistes, místics dogon i cabalistes jueus, gnòstics cristians i ioguis hindús, i sacerdots esotèrics a cada cultura. Han preservat el fil de coneixement i domini fins que les condicions esdevinguin madures perquè pugui florir de nou en la consciència de les masses. Aquest moment és ara.

Xaman 3: El meu poble ha creat històries sagrades i les ha sembrat en cada cultura del món. Cadascuna codifica un coneixement profund i alliberador. A vegades amagàvem la saviesa en contes de fades per a nens, a vegades en mites i llegendes. Hem emergit com a narradors arreu del món. Amb el temps, les nostres històries han trobat el seu camí en la cultura de masses. Esquiven la ment racional per despertar una consciència nova i antiga.

Xaman 4: El meu poble s’ha dispersat cap a zones remotes de la terra on no serien molestats fins al moment crucial en què el món els redescobriria i estaria preparat per rebre el coneixement que havien preservat. Els anomenen «els indígenes».

Xaman 5: El meu poble ha entrat en oració profunda amb els éssers vegetals, animals i minerals per convèncer-los de la seva ajuda. Han enviat medicines sagrades al món. La gent en la Separació les descobrirà en la seva hora més fosca, cadascuna obrint una porta d’entrada a la següent. Les medicines alliberaran ments empresonades i curaran ànimes de generacions de traumes i hàbits.

Xaman 6: El meu poble ha obert portals cap als éssers de les estrelles per demanar-los ajuda. Ells han acceptat sembrar informació i tecnologia de la seva civilització a la nostra, tecnologies de la ment, de l’esperit, de l’energia, de la llum i del so.

Xaman 7: El meu poble ha establert claus de ressonància que enllacen venes de coneixement amb objectes i llocs sagrats a la terra. Quan algú toca aquell objecte o va a aquell lloc, si està en estat de receptivitat, el coneixement floreix a la seva ment. En diuen una descàrrega o una epifania. Diuen, «m’ha vingut al cap». En realitat, prové de nosaltres. Així és com transmetem el coneixement al futur fins i tot quan els llinatges directes es trenquen.

Acte 3

Tothom es gira cap al Xaman 1.

Xaman 2: Encara no has parlat, amic meu. Què ha fet el teu poble?

Xaman 1: La nostra feina està en curs. L’estem fent ara mateix. Durant milers d’anys, vam entrar en meditació, i cadascun de nosaltres va forjar una connexió amb algú que viu en l’època de màxima Separació. El que fem no és gairebé res, però és el més important. Som testimonis d’ells. Els sostenim en el nostre coneixement de qui són. Els sostenim en el nostre coneixement de per què són aquí. Els sostenim en el nostre coneixement de la seva capacitat per curar-se a ells mateixos. Els sostenim en el nostre coneixement de la seva capacitat per curar el món.

Els xamans s’aixequen i s’agafen de les mans. Es giren per mirar-nos.

Xaman 1: Això no és només una història. És real. Ara mateix. Som els vostres avantpassats i estem amb vosaltres. Sabeu què passa quan mors i et converteixes en avantpassat? Tot desapareix excepte l’amor. Mireu amb atenció els vostres companys. Veureu l’amor acumulat de mil generacions brillant a través dels seus ulls.