Per Thomas Hübl i Lori Shridhare | Font Original: Psychology Today
Traduït per Enric Carbó
Vas néixer per a aquest temps d’incertesa; ets més necessari que mai.
Durant els temps d’incertesa, és natural experimentar un ventall d’emocions, nivells elevats d’estrès i fins i tot confusió, així com canvis d’humor, entre d’altres reaccions. Per descomptat, les circumstàncies extraordinàries i greus de viure enmig d’una guerra, amenaces de seguretat o una ocupació requereixen una vigilància al voltant de la incertesa bastant diferent de viure en un lloc on hi ha una relativa seguretat i ordre.
Quan arribes a un punt que sembla que ja no pots continuar, aquest és el moment de fer una pausa. Deixa que això es vagi assimilant. Reconèixer-ho és el començament d’avançar cap a un estat de més llibertat interior i de més determinació
Missatges ocults en temps de crisi
I si els desafiaments actuals del món fossin just el que necessites ara mateix per créixer i prosperar? I si els temps de crisi poguessin servir com una mena d’agent actiu, una palanca que inspiri el canvi personal i col·lectiu? I si aquestes circumstàncies, que es presenten com a inquietants i incòmodes, es transformessin aviat en qualitats de lideratge més fortes i més robustes?
Primer pas: Acceptar el malestar. Les pràctiques d’atenció plena (mindfulness) i la meditació poden ajudar.
Segon pas: sentir curiositat i explorar la teva incertesa.
Tot i que molts de nosaltres estem condicionats a «fer el cor fort» i «ser forts» davant l’estrès, o com a activistes que treballem per una causa important, és útil explorar la nostra resposta autèntica a la incertesa. . Què desperta en tu viure una fase d’allò desconegut?
La incertesa i les amenaces futures
No és sorprenent que els investigadors hagin trobat que la incertesa sobre amenaces futures pot conduir a un augment de l’ansietat. Es teoritza que hi ha cinc processos implicats en les respostes deficients a les amenaces futures: estimacions inflades del cost i la probabilitat de l’amenaça, hipervigilància, un aprenentatge deficient de la seguretat, evitació conductual i cognitiva, i una reactivitat accentuada a la incertesa de l’amenaça.
La atenció plena (mindfulness), segons han descobert els investigadors, pot ajudar a regular les reaccions d’aversió a la incertesa. Aquesta pràctica pot ajudar a alterar les percepcions de la incertesa com a «inacceptable» o com a quelcom que cal aturar.
Una vegada hi ha més comoditat amb la incertesa, poden sorgir noves possibilitats, les quals poden incloure beneficis positius.
Cinc categories de no saber
En el seu capítol «El no saber» del llibre Incertesa: Un catalitzador per a la creativitat, l’aprenentatge i el desenvolupament, Vlad P. Glăveanu organitza les categories del no saber en els següents estats possibles: el coneixement cert i l’experiència de la confiança; el no saber incert i l’experiència de l’ansietat; el saber incert i l’experiència de la curiositat; i el no saber cert i l’experiència de la meravella. Els biòlegs reconeixeran un ús similar d’aquests termes en el codi de barres de l’ADN (DNA barcoding).
Imagina el «coneixement cert» com la base de l’educació: la multiplicació, les regles gramaticals i la biologia. El «no saber incert», segons l’autor, és «un estat en el qual no només ens falta una comprensió clara de les coses, sinó que tampoc estem segurs de què és exactament el que no sabem. És una experiència inquietant que moltes persones intenten evitar en el seu dia a dia.» Els psicòlegs i altres professionals que estudien la incertesa poden utilitzar l’escala d’intolerància a la incertesa com a eina de mesura per a això.
És evidentment impossible viure amb incertesa durant períodes indefinits. Però fins i tot durant períodes curts, algunes persones es troben que són més reactives que d’altres al «no saber incert», la qual cosa deriva en defenses, com ara ignorar o trivialitzar la incertesa, o intentar eliminar-la inventant explicacions.
«Una altra manera és contenir aquest tipus d’ansietat i centrar-se en el que sí que sabem o sobre el que estem segurs, com a manera d’avançar i continuar actuant amb determinació», assenyala Glăveanu. Quan som conscients d’aquest estat liminar entre el saber i la incertesa i l’abracem, ens comencem a obrir a totes les possibilitats, l’espai on la creativitat i les noves idees poden florir.
El «saber incert» obre la possibilitat de la curiositat: la reflexió que és inquisitiva i d’exploració, sense un objectiu final en ment. I aquest darrer estat, el «no saber cert», ens porta un pas més fondo cap al que podríem anomenar l’espai obert dels àmbits místics o espirituals. Aquí l’autor hi aporta la meravella, i diu que «construir coneixement ens compromet amb una lectura determinada de la realitat, una que fa que altres lectures siguin poc probables o les etiqueti com a errònies. El no saber, per contra, exclou les construccions singulars del món i, com a tal, escapa de les lectures fàcils, dominants o hegemòniques. En reconèixer la pròpia manca de coneixement rau la humilitat d’aprendre de diverses perspectives i de qüestionar-les totes, al seu torn.»
La incertesa com a pràctica
Estem acostumats a pràctiques relacionades amb l’acció, la disciplina i el moviment. Però, i si durant un temps de canvi ràpid ens girem cap a l’ésser, no cap al fer? Què significa simplement ser, sense un pas d’acció?
Si estem presenciant un món ple d’incògnites i incerteses — i que possiblement està tocant fons —, està bé així? Potser com a humanitat hem arribat a un punt en què no sabem. En lloc de rebutjar-ho, podríem treballar amb aquesta realitat; potser forma part de l’arquitectura d’aquest moment no saber.
Les antigues maneres de viure i de funcionar poden estar expirant; algunes de les noves maneres encara no hi pertanyen, i encara no han entrat en la nostra consciència col·lectiva. L’habilitat consisteix a aprendre a habitar la incertesa, habitar el no saber, habitar l’espai liminar: l’entremig.
De vegades la vida ens mostra un camí clar. Si és així, la direcció és senzilla. De vegades és fàcil trobar informació, però de vegades la direcció apunta cap a un nou desenvolupament que necessita espai per sorgir i per donar-se a conèixer. Si em jutjo per no saber, no em dono aquest espai. Em quedo encallat.
Quan m’he de donar espai? Sempre que em trobo davant d’una situació incerta, puc respondre-hi dient sincerament: «Realment no sé com relacionar-me amb això.» Quedem-nos amb això en comptes de barallar-nos-hi.
A continuació, mira què passa quan ens preguntem: «Què hi ha aquí dins?», «Què em mostra la vida aquí?», «Què passa quan vaig més a poc a poc i em pregunto: quina és l’opció superior? Què serveix més?»
De vegades la resposta no està en el fer; està en l’ésser que permet que sorgeixi una altra resposta, un altre nivell de comprensió. Aquesta pràctica no és l’única solució durant aquest temps, però forma part de la solució. Escolta l’espai que està gestant el següent nivell de desenvolupament.
Aprenentatge creatiu en el camí cap a la curació
| «L’aprenentatge creatiu mateix es pot definir com un moviment fluid entre la certesa i la incertesa, el saber i el no saber que requereix, en cada etapa, un equilibri entre l’ansietat, la confiança, la curiositat i la meravella.»— Prof. Vlad Glăveanu |
Part del procés de sanació és que no sabem en qui ens convertirem. Quan estem en un camí actiu de transformació, no hi ha un camí de retorn a un estat sanat, sinó només una manera d’avançar cap a un nou futur i una nova vida que encara no coneixem. Es revela en el propi procés de canvi, un cop es fa el pas següent.
No sabem on ens portarà el camí; així i tot, el seguim. Això és el que importa. El desconegut es converteix llavors en el catalitzador perquè entre alguna cosa completament nova.
Referències
- Beghetto, R. A., & Jaeger, G. J. (Eds.). (2019). Uncertainty: A catalyst for creativity, learning and development. Springer.
- Carleton, R. N., Norton, M. P. J., & Asmundson, G. J. G. (2007). Fearing the unknown: A short version of the Intolerance of Uncertainty Scale. Journal of Anxiety Disorders, 21(8), 1054–1066. https://doi.org/10.1016/j.janxdis.2006.03.014
- Glăveanu, V. P. (2019). Not knowing. A R. A. Beghetto & G. J. Jaeger (Eds.), Uncertainty: A catalyst for creativity, learning and development (pp. 1–12). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-22129-4_1
- Grupe, D. W., & Nitschke, J. B. (2013). Uncertainty and anticipation in anxiety: An integrated neurobiological and psychological perspective. Nature Reviews Neuroscience, 14(7), 488–501. https://doi.org/10.1038/nrn3524
- Papenfuss, I., Lommen, M. J. J., Grillon, C., Balderston, N. L., & Ostafin, B. D. (2021). Responding to uncertain threat: A potential mediator for the effect of mindfulness on anxiety. Journal of Anxiety Disorders, 77, Article 102322. https://doi.org/10.1016/j.janxdis.2020.102322