Sóc un entusiasta del ioga, i acostumo a apuntar-me allà on ofereixen una classe, cosa que a l’estiu passa ben sovint. Això m’ha permès estar amb diverses professores -a qui agraeixo la bona feina que fan. Durant la Savasana, la relaxació del final de la classe, entre les indicacions, he sentit com algunes diuen “solta la teva por”.
Voler soltar la por és humanament comprensible. Tots tendim a evitar el desagradable i a aferrar-nos al plaer. La pràctica del ioga, tanmateix, és una manera subtil de trencar aquest hàbit, perquè et porta a tocar els límits del teu cos i adonar-te que, enmig de la tensió que inicialment sembla desagradable, hi pots trobar la relaxació.
Vivim en una societat que tendeix a patologitzar-ho tot, fins i tot les emocions. Això significa que emocions com la por, la ira o la tristesa sovint les veiem com «un problema» que hem de resoldre, una molèstia de la que ens hem de desfer. Les emocions ens humanitzen (els robots no en tenen), no són cap problema que demane un remei: simplement són formes de respondre a estímuls. El problema sorgeix quan no he pogut acollir i integrar les emocions a la meva consciència, potser perquè en un moment del meu passat l’estímul va sobrepassar la meva capacitat de resposta. Quan això s’esdevé, tenim la intel·ligència innata de desvincular-nos d’aquesta emoció que ens sembla descomunal, i l’enviem a l’inconscient.
Ara bé, que no siguem conscients d’una emoció no vol dir que l’haguem eliminada, sinó que s’ha quedat allà amagada, esperant ser reconeguda i integrada. Mentrestant va enviant-me senyals que, com venen de l’inconscient, no les entenc, i llavors em trobo amb « el problema» d’unes emocions que se m’activen en moments que no toca.
La Savasana és un moment sagrat d’unió de cos, ment i esperit, de connexió amb la pròpia essència. Si a dintre porto por, és lògic que vulgue emergir en un moment de relaxació on he abaixat la guàrdia, Precisament per això la Savasana és el millor moment per acollir-la. Voler-me’n desfer – amb pensaments com «ves-te’n, tu no ets jo, no em pertanys, no m’emprenyes»- seria repetir una vegada més l’exili que ja la va rebutjar la primera vegada.
El nostre món ens dona força motius per sentir por: les guerres, la inconsciència suïcida del canvi climàtic, etc., fruit de la ignorància dels humans i d’una profunda desconnexió amb la vida. En el moment sagrat de la Savasana em puc permetre sentir-me en tot el que jo sóc, incloent-hi allò que en la vida quotidiana penso que és un problema, com la por. Sentir-me en la meva realitat completa, l’agradable i la desagradable, també és una manera d’integrar això que el món rebutja i no vol veure, i contribueix a reduir a la inconsciència col·lectiva.
Si us plau, no soltes la teva por: acollir-la t’ajuda a sanar-te tu i a sanar el planeta, i també a reduir la distància que pots sentir entre tu i el món.
