L’A.F. és una teràpia?
Quina diferència hi ha entre l’A.F. i la teràpia?
L’A.F. és una psicoteràpia?
Quina diferència hi ha entre l’A.F. i la psicoteràpia?
L’AF i la psicoteràpia són incompatibles?
Quina diferència hi ha entre l’A.F. i el coaching?
L’A.F. és una teràpia?
Per als antics grecs teràpia volia dir “tenir cura, assistir”. Epicur pensava que la filosofia “curava” els mals de l’ésser humà mostrant que la felicitat no és difícil d’assolir i Sócrates es comparava a una llevadora que ajudava a que hom “parís” per ell mateix la veritat. En aquest sentit original de la paraula es podria contestar que sí, ja que durant la consulta el filòsof assessor tracta de “desvetllar” els valors implícits del client o de “fer sorgir” la seva filosofia personal de vida, de desenvolupar els seus propis talents per dirigir-los conscientment cap a les seves metes.
De tota manera hi ha diferència entre l’A.F. i una teràpia tal com actualment se sol entendre.
Quina diferència hi ha entre l’A.F. i la teràpia?
Avui en dia teràpia sovint s’entén com el “tractament” d’una patologia que ha estat diagnosticada i que cal guarir per restablir la normalitat que s’havia perdut. L’A.F. no tracta patologies, tracta amb subjectes sans i conscients que pretenen assolir una millor comprensió de la seva situació de vida, no té en compte la divisió normalitat/anormalitat i per tant no pot restablir-la ni pretén cap guariment. A través del diàleg l’A.F. tracta els pensaments del consultant com els d’un pensador, no com símptomes.
L’A.F. és una psicoteràpia?
Per als grecs psicologia volia dir “ciència de l’ànima” (psyche) i era una part de la filosofia, la qual, a més a més, tractava d’entendre món (epistemologia, ontologia) i la millor manera d’actuar per ser feliç (ètica). L’objectiu terapèutic de la vida bona i feliç pertanyia a la pràctica dels filòsofs antics, els quals consideraven que el patiment bàsicament s’originava per la ignorància i el vici, i en conseqüència la (psico)teràpia radicava en l’adquisició de coneixement i de virtut.
Avui en dia, però, hi ha moltes diferències entre l’A.F. i les psicoteràpies dominants.
Quina diferència hi ha entre l’A.F. i la psicoteràpia?
Segons Catherine Monnet, si seguim els estereotips més comuns, són les següents:
|
Psicoteràpia |
Assessorament Filosòfic |
|
S’esdevé entre el terapeuta i el pacient |
L’assessorament s’esdevé entre el filòsof i el client |
|
El problema és essencialment psicològic |
El problema és essencialment filosòfic |
|
La clau per canviar està en analitzar el passat o l’inconscient del pacient (de vegades demana anys d’anàlisi) |
La clau per canviar està en analitzar el problema present (habitualment es resol en poques sessions) |
|
Habitualment hi ha una diagnosi i un mètode de tractament |
No hi ha diagnòstic ni mètode particular, més enllà del diàleg socràtic |
|
El terapeuta juga un paper bastant actiu i el pacient un paper relativament passiu |
Hi ha una interacció entre el filòsof i el client en la qual el client és més actiu que no pas passiu |
|
El pacient té un problema que cal arreglar; es considera que té quelcom psíquic o mental que no li funciona |
El client té un problema que vol clarificar i resoldre, es considera que està psíquicament i mentalment sa |
|
La psicoteràpia assumeix el determinisme científic i el pacient es pot considerar víctima d’una cadena de causes |
La llibertat humana es dóna per suposada i el client es considera un agent lliure i responsable |
|
L’èmfasi està en les emocions |
L’èmfasi està en la cognició |
|
L’objectiu està en que el pacient modifiqui els sentiments |
L’objectiu està en la comprensió de la veritat |
Cal afegir, però, que moltes de les psicoteràpies actuals (psicodinàmiques, existencials, humanistes, transpersonals, antipsiquiatria…) ja no mantenen un esquema clínic tan rígid com aquest precisament perquè a les seves perspectives han incorporat l’aspecte filosòfic.
L’AF i la psicoteràpia són incompatibles?
No. L’A.F no és una psicoteràpia, tanmateix pot tenir efectes terapèutics per la transformació i eradicació del sofriment inútil que sempre acompanyen la comprensió filosòfica.
A.F. i psicoteràpia no són lluny un de l’altra, poden ser complementaris i beneficiar-se mútuament. Encara que l’A.F. va dirigit als “sans” i no als “malalts”, un consultant que està rebent psicoteràpia pot completar el seu procés amb l’A.F. incidint amb aspectes en els que la psicoteràpia no hi entra.
Per saber més del meu punt de vista sobre la relació entre ambdues disciplines poden consultar aquest treballet acadèmic meu “Cap a una integració i diferenciació entre assessorament i teràpia.”
Quina diferència hi ha entre l’A.F. i el coaching?
El coaching és una relació d’ajuda que s’orienta a l’assoliment dels objectius especificats pel client, aconseguir el que aquest anomena el seu “èxit”. L’assessor coacher ajuda el client a gestionar els seus processos de canvi i a dissenyar les estratègies perquè pugui assolir aquells objectius. Un filòsof assessor, més que ficar-se al servei de qualsevol desig del consultant, l’invita a qüestionar-se si els seus objectius són o no genuïns o autèntics, a revisar les metes que creu prioritàries. L’objectiu de l’AF és ajudar a viure amb més consciència, profunditat i autenticitat; aquest objectiu genèric no es supedita a un altres de particulars, sinó al revés.
