Per Charles Eisenstein
Font original: https://charleseisenstein.substack.com/p/we-are-done-with-this?utm_source=profile&utm_medium=reader2 Traduït per Enric Carbó
Ací hi ha dos vídeos publicats per la Casa Blanca. Si vius als Estats Units, s’han pagat amb els teus impostos.
https://x.com/whitehouse/status/2029657893155311927
https://x.com/WhiteHouse/status/2029741548791853331?s=20
T’explicaré què hi surt per si no vols clicar l’enllaç. El primer mostra fragments de vídeo d’explosions a l’Iran alternats amb Bob Esponja dient: «Vols que ho torne a fer?». El segon es titula «Justícia, a la manera americana» i mostra fragments de pel·lícules que glorifiquen la violència, la dominació i el masclisme, novament seguits d’explosions reals de bombes a l’Iran i d’una veu greu que proclama: «Victòria impecable!».
Aquests vídeos es van produir en els dies posteriors al fet que 160 escolars van ser massacrades per un míssil nord-americà a l’Iran.
Dir-ne vídeos juvenils seria insultar els joves de veritat. Descriure’n el to com de «nen de fraternitat universitària» seria insultar els membres reals d’aquestes fraternitats. Un comentarista a X va dir: «Beavis i Butt-Head han hackejat el compte de X de la Casa Blanca».
Però al lector no li cal que jo li explique fins a quin punt són depravats, aquestos vídeos. Hi ha més a dir.
Aqustes publicacions presenten la guerra com si fora una pel·lícula o un videojoc. Per als qui perpetren la guerra, de fet és així, en el sentit que no en pateixen cap conseqüència real. Sens dubte, els seus informes de situació, les seues notes d’intel·ligència, els seus memoràndums estratègics, les seues llistes d’objectius i el seu argot militar sobre «teatres d’operacions» i «actius» els aïllen de la realitat de pares plorant, criatures cridant, membres amputats, vides marcades i famílies destrossades.
Arribant just després dels arxius d’Epstein, costa ignorar el fil comú de la depravació. També en aquells arxius, els éssers humans —especialment dones i criatures— quedaven totalment deshumanitzats i reduïts a simples instruments de poder, benefici i plaer. El seu sofriment era un «dany col·lateral» sense importància. I encara pitjor: era motiu de celebració, burla i gaudi —el mateix to triomfalista que hi ha als vídeos de la Casa Blanca.
L’antídot contra la deshumanització és la rehumanització. És reconèixer la veritat de l’ésser humà com una cosa preciosa i sagrada, reconèixer que cap de nosaltres està fet d’una matèria millor que l’altre, i actuar des d’aquest coneixement. Potser penses que això ja ho saps i que ja actues així. Però n’estàs segur? Jo no. Els hàbits subtils de judici, d’instrumentalització i de deshumanització operen en la majoria de nosaltres, simplement no en el grau extrem amb què ho fan en els traficants de persones o en els falcons de guerra. Vaig notar aquests hàbits remoure’s dintre meu quan vaig llegir les paraules del secretari Pete Hegseth: «Volant sobre la seua capital. Mort i destrucció des del cel tot el dia. Anem de veres… Això mai no havia de ser una lluita justa, i no és una lluita justa. Els estem colpejant quan ja estan per terra, que és exactament com ha de ser». És la mateixa actitud que mostren els vídeos de la Casa Blanca. Vaig sentir una onada nauseabunda de repulsió, no sols cap a les paraules, sinó cap a la persona.
Aquest odi redueix un ésser humà a un simple marcador, a una caricatura. Neutralitza la curiositat necessària per crear condicions que deixen de produir o de permetre que Donald Trump, Pete Hegseth, Lindsey Graham o Marco Rubio arribin al poder. Com és ser ells? Què els fa ser com són? Encara que alguns puguin haver nascut sociòpates, la majoria dels seus partidaris i facilitadors no ho són. A més, massa sovint etiquetes com «narcisista» i «sociòpata» col·lapsen un individu complex dins d’una categoria simple i tallen de soca-rel la possibilitat d’entendre’l. I entendre’ls, els hem d’entendre.
Entendre no vol dir permetre. Aquesta gent ha de ser apartada del poder. S’està covant un moviment social massiu a partir del fàstic generalitzat davant la retòrica i les accions de l’administració Trump i dels qui li fan de crossa al Congrés i als grans mitjans, que en general menyspreen l’home però mantenen la infraestructura ideològica de l’imperialisme. De fet, el moviment ja estava agafant embranzida a partir dels arxius d’Epstein i amb la manera com l’administració Trump n’ha alentit la publicació. Fa molts anys que es va acumulant.
«Anti-Trump» és una etiqueta massa menuda per a aquest moviment. Al cap i a la fi, la guerra amb l’Iran no és més que l’episodi més descarat, nu i sense disfressa d’una sèrie de guerres imperialistes que es remunten al Vietnam, impulsades tant per demòcrates com per republicans. Les guerres anteriors —Vietnam, Iugoslàvia, Iraq, Líbia, Síria, Ucraïna— es cobrien amb la fulla de parra de «defensar la democràcia». La guerra amb l’Iran és poder nu. Mostra amb total claredat allò que volem canviar. Mostra amb total claredat la depravació que sempre s’ha amagat darrere de les nostres institucions dominants. I per això, aquest moviment no es conformarà a fer fora Trump i substituir-lo per un demòcrata que torne a enganxar la fulla de parra al cos del monstre desfermat en què s’ha convertit el nostre país. Les actituds que es mostren de manera concentrada en els vídeos de la Casa Blanca impregnen tot el nostre sistema. Tot el sistema instrumentalitza i redueix els éssers humans.
Quina és la visió superior en què pot inspirar-se un moviment autèntic per la pau? Naix de reconèixer la dignitat inherent i el valor preciós de cada ésser humà. Tant si aquest ésser humà és nord-americà com iranià, ciutadà o migrant, musulmà o hindú, cristià o jueu, negre o blanc, home o dona, gai, heterosexual o qualsevol altra cosa, tots són dignes de vida, llibertat i de la recerca de la felicitat. Una societat construïda sobre aquesta comprensió dedica els seus recursos a guarir: cossos, comunitats, llocs, sòl, ecosistemes, aigua, les persones addictes, les desposseïdes, les desesperades. Aquest objectiu és totalment incompatible amb mantenir un exèrcit d’un bilió de dòlars. El moviment per la pau que s’està reunint no es conformarà només a parar la guerra amb l’Iran. No descansarem fins que tota la maquinària militar haja estat desmantellada, i fins que la gent d’arreu del món estiga d’acord que no cal.
Hi ha qui diu que sóc antipatriota si no vull que Amèrica guanye aquesta guerra. Però què és realment el patriotisme? El patriotisme de veritat no busca guanyar a costa dels altres, ni dominar altres nacions per la força. Què hi ha d’estimable en un país que fa això? No: el patriotisme autèntic busca complir la missió de la nació al servei de la humanitat. La gent del nostre país no connecta amb la bel·ligerància i la insensibilitat d’estos vídeos i declaracions ni amb la guerra bàrbara contra l’Iran. N’estem farts, d’això. Que tots els qui es consideren patriotes s’unisquen per forjar una nova versió d’Amèrica.
