Traduït per Enric Carbó
El meu últim assaig va debatre la deshumanització de Donald Trump en el context del suport per part de Robert F. Kennedy Jr a les eleccions de 2024. He descrit com la plantilla de deshumanització, d’alterització, de veure el món a través d’una lent d'”ells contra nosaltres” suposa una amenaça més gran que qualsevol candidat particular; com és un vehicle per a la guerra civil i el totalitarisme; com està destrossant la societat (…)
Les persones amb la independència i la sensibilitat per reconèixer la patologia de l’Establishment i les ortodòxies que el sostenen també es senten repel·lides per la vanitat i la culpa, la grandiloqüència i la mesquinesa, la burla i el menyspreu. Sentim una desalineació fonamental entre l’energia de l’odi i la culpa, i el camí de sanació que ens impulsa endavant. La veritable revolució no és substituir els vells enemics per nous, és veure el món d’una manera completament diferent, ja no a través del prisma de “nosaltres contra ells” (…)
Aquells que voldrien enderrocar l’Establishment han caigut en una trampa. Els mitjans i mètodes (incitar la ràbia i la divisió, posar l’oponent sota la pitjor llum possible, deshumanitzar l’altra banda, etc.) que hem heretat per lluitar contra l’Establishment acaben enfortint-lo. Alimentem encara més les mateixes energies que un estat totalitari farà servir per convertir la població en còmplice voluntari de la seva pròpia opressió. Hi perdem, de totes maneres, tret que utilitzem aquests mitjans amb tanta habilitat que esdevenim l’Establishment en l’acte mateix de derrotar-lo.
En última instància, no busquem una revolució contra el sistema, sinó una revolució del sistema.
Aquí descriuré què ha de dir, fer i en què s’ha de convertir un líder polític per aconseguir una revolució d’aquest tipus. Aquests sis principis no són alguna cosa que es pugui adoptar amb un mer esforç de voluntat. Han de ser corporalitzats, i això normalment només pot passar com a part d’un profund viatge de transformació i sanació. (…)
Per tant, presento els següents suggeriments no només per a Donald Trump, sinó per a qualsevol persona que aspiri a ser un polític transformador, un agent de canvi en l’esfera pública. De la mateixa manera, les ofereixo com a guia de com qualsevol de nosaltres pot ajudar a alliberar la societat de la creixent presó del complex militar-farmacèutic-intel·ligència-acadèmic-mitjans-governamental-financer-ONG-tecnològic-censura-industrial, les seves estratègies de domini i les seves narratives totalitzadores.
1. Reemmarcar qüestions divisives en termes de compassió
Això no és només sobre el llenguatge o la comunicació. Prové d’un hàbit de veure, un hàbit d’indagació. “Com és ser tu?” “Quina és la teva història?”
Per a un candidat anti-Establishment, això és especialment important, primer perquè li permet desafiar les inevitables calúmnies i difamacions com a odioses, racistes, homòfobes, etc.; segon perquè diferencia el candidat d’un sistema que és fonamentalment poc compassiu, un sistema que serveix maldrestrament els valors humans i, de vegades, no ho fa en absolut.
La compassió comença amb la curiositat. “Com és ser tu?” Trump hauria de tenir algunes reunions amb immigrants il·legals recents, educadors afroamericans, activistes pro elecció (a favor de l’avortament), custodis de terres tribals i potser un o dos activistes de pau palestins. Aquestes reunions l’ajudaran a guanyar les eleccions, fins i tot i especialment si no són públiques, perquè ampliaran la seva compassió.
2. Reconèixer generosament les opinions de totes les parts
Això no vol dir que mai no prenguis partit. Però en declarar generosament la posició de l’altra banda, demostres que has escoltat, que els respectes i que la teva posició no ignora la seva.
Què passa amb la teva ideologia quan realment escoltes, escoltes obertament, les històries de les persones que havies desestimat? Normalment es desmorona. Les narratives deshumanitzadores que circulen, tant a l’esquerra com a la dreta, sobre immigrants il·legals, o mares en situació d’ajuda, o activistes pro vida, o treballadors de Planned Parenthood, o pares anti-vacunes, o executius corporatius, o persones blanques, o negres, o trans, o qualsevol altra persona, es dissolen en la complexitat.
Qualsevol que practiqui aquestes dues primeres pautes dissoldrà les narratives simplificadores que cada costat utilitza per a l’avantatge partidista, però que aborten el viatge cap a la no-coneixença que ha de precedir qualsevol política genuïnament nova i unificadora. Són el requisit per a la tercera pauta.
3. Trobar el centre transcendent
El centre transcendent es refereix a idees i polítiques que integren i transcendeixen les polaritats existents, procedents de les veritats i valors subjacents compartits per ambdues parts en una qüestió divisiva.
El centre transcendent no és un punt de compromís entre dos pols; està fora de tots dos. Per exemple, sobre el tema de l’avortament, en la campanya de Kennedy vam nomenar la nostra política “Més opcions, més vida.” Va reconèixer i va prendre seriosament els valors morals en competència (la vida sagrada de l’infant no nat i la sobirania d’una dona sobre el seu propi cos) i va construir una política que serviria a ambdós. La idea era crear condicions més favorables per criar famílies, perquè les dones estiguessin sota menys pressió econòmica per interrompre els seus embarassos. La política era tant pro elecció com pro vida.
Les persones que estan cansades de la retòrica política verinosa i d’odi sospiren alleugides quan senten algú articular el centre transcendent. No només allibera la tensió de la divisió; també aixeca una brisa d’esperança: potser hi ha una solució després de tot. De fet, és l’única esperança, perquè la ira, l’odi i la culpa són cecs a les causes complexes de la situació que hem de contemplar si volem resoldre-la.
4. Centrar-se en sistemes, no en individus
Si bé hi ha molts individus corruptes en posicions de poder, el veritable problema és un sistema que fomenta la corrupció en individus i que en si mateix és corrupte. Un líder transformador reconeix que els executius en corporacions i agències governamentals estan atrapats en un sistema que probablement entra en conflicte amb els seus propis valors, encara que només en siguin conscients de manera vaga. No són l’enemic i no haurien de ser tractats com a tal. De fet, són potencialment aliats, perquè moltes, si no la majoria, de les persones han evolucionat més enllà de la consciència de les seves organitzacions.
Quan les regles i els incentius que governen una organització canvien, les persones dins d’ella també canvien. Quan les narratives ambientals d’un sistema o una cultura canvien, les creences que les persones mantenen dins d’elles també canvien. No congelem les persones en la història de qui han sigut. Les persones percebran el teu respecte o el teu menyspreu. Aquests s’irradiaran a través de les teves paraules, i atraurà o repel·lirà a les persones per a la teva causa
5. Amnistia, no venjança; redempció, no càstig
Una de les caricatures que es projecten sobre els insurrectes populistes és la de l’home fort feixista que empresonarà els seus oponents i acabarà amb la democràcia. Aquesta projecció esdevé molt real en les ments dels seus oponents. Per arribar a l’altra banda de la divisió, l’insurgent ha d’adoptar una postura que desafiï aquesta caricatura. Ha d’evitar la venjança i prometre no utilitzar les agències federals ni els jutjats contra els seus oponents. Ha de crear l’“espai narratiu” perquè una part de la burocràcia s’uneixi a la seva causa, en comptes de reaccionar defensivament davant una amenaça.
Oferint amnistia a funcionaris que revelin els crims, encobriments i secrets que el govern ha mantingut durant els últims vuitanta anys, un líder pot aixecar el vel de secret que permet que el poder corrupte operi. Això no significa “girar full” o oblidar que els crims han passat, ni permetre que els culpables es mantinguin en posicions de confiança pública. Però és la transparència, que comença amb la divulgació, que expulsa el mal de les ombres on prospera. La base del poder de l’Establishment no són ni les armes ni els diners; són les mentides, els secrets i el control de la informació i les narratives. Aquestes es dissoldran amb transparència.
6. Defensar constantment la pau
L’Establishment és addicte a la guerra, no només econòmicament, sinó també perquè requereix un enemic per justificar el seu poder. Arrelada en una mentalitat d’ells contra nosaltres, genera una infinitat d’enemics. Un candidat alternatiu ha de distingir-se clarament de la mentalitat de guerra per tal de cohesionar el moviment popular necessari per al canvi radical.
La guerra, l’ecocidi, la tirania mèdica, l’estat de censura i vigilància, l’explotació econòmica, l’odi racial, la repressió política… tots provenen de la mateixa font. Aquells que vegin a través d’alguna d’aquestes acabaran veient a través de les altres. Un candidat que lluita per canviar algunes d’aquestes mentre es manté lleial a les altres només agitarà una porció del moviment necessari per transformar la societat.
Les pautes anteriors són tots exemples de consciència de pau. Ràpidament es podriran en eslògans si no es manté una postura consistent en defensa de la pau, tant a casa com a l’estranger.
***
No m’esperaria que ningú, i menys Donald Trump, encarnés perfectament aquests sis principis. Jo mateix els oblido molt sovint. Amb cada pas cap a ells, però, entrem més profundament en el territori de la sanació política.
Cohesionen un moviment aprofitant una força més profunda fins i tot que el tribalisme i la psicologia endogàmica de l’Establishment. Invoca un profund desig d’unitat, perdó, sanació i amor. Parlant des d’aquest lloc, es pot desafiar les calúmnies i difamacions que vilipendien “l’altre” i convocar les persones a una pertinença més gran.
Un podria preguntar-se, per què no oferir aquests sis principis a Kamala Harris així com a Donald Trump? Per descomptat, els recomano a qualsevol. No obstant això, una candidata de l’Establishment només pot aplicar-los de manera superficial; d’altra manera no romandrà part de l’Establishment. Pot fer campanya en nom de la compassió, estenent-la a grups favorits, ignorant què oculten les narratives dominants mentre mantenen i fan avançar un sistema global d’extrema injustícia i patiment. Els sis principis desfan aquestes narratives. La seva pràctica ens transforma en agents d’una revolució i no contra el sistema. I calmem la tempesta d’odi que amenaça amb destrossar la societat