Per què creiem en la honradesa si tothom és corrupte?

Perquè vivim en un món de polaritats. Si no hi hagués corrupció no sabríem què és la honradesa, i al revés: si no hi hagués honradesa no sabríem que la corrupció és corrupció.

Un savi de l’antiga Grècia, Heràclit, deia que si et mires a dintre, a la teva ànima no li trobes límits. Això vol dir que jo no sóc una única cosa monolítica i tancada. A dintre meu hi ha molts aspectes, i cada vegada que em miro a dintre en descobreixo de nous. Suposo que per això dius que tothom és corrupte (incloent-t’hi tu mateix). Doncs sí, tots tenim en nosaltres la opció d’elegir la corrupció, si més no, com a possibilitat. Tu i jo no som tan diferents d’aquests polítics i empresaris que ens han robat. Però també tenim la possibilitat de no elegir-la, d’elegir la honradesa. Totes les opcions hi són, en la nostra ànima.

Creure en la honradesa és comprensible, és fàcil veure que amb ella a tothom li va millor. El que no és tan fàcil és elegir-la, sobre tot quan estic en una posició de poder en que puc afavorir els meus amiguets en contra de la majoria. La qüestió és: ¿Qui té veritablement el poder? ¿és veritat que estem en una demo-cràcia, això és, que el poble té el poder i li atorga al polític? Quan el poble no creu en la democràcia, i en comptes de fer ús de la seva llibertat, el que fa és queixar-se («no hi ha res a fer, TOTS són uns corruptes -i jo també …si pogués»), està proclamant la seva impotència i per tant, donant carta blanca per a que els polítics continuïn amb els seus lladronicis.

Usar la llibertat vol dir fer-se responsable, actuar, i no només votar cada quatre anys. Actuar és el que fem els ebrencs quan sortim el 7 de febrer a manifestar-nos contra el transvasament. Els polítics no poden viure sense el poble, tot i que vulguin fer-nos creure el contrari. Quan no només creiem en la honradesa, sinó que la elegim i actuem en conseqüència amb aquesta elecció, els corruptes ho tenen molt més difícil.

Deixa un comentari