Perquè tinc jo tanta tendència a fer coses que em perjudiquen o a deixar de fer les que em beneficien?

Quan parles de “jo tinc tendència”, de quin “jo” parles? Qui és aquest jo? Ho dic perquè parles com si fos una sola cosa, però a sota d’aquest jo solen haver-ne molts, cadascún amb interessos diferents, i fins i tot contraposats.

Una part teva ha decidit fer coses que et beneficien, per exemple, deixar de fumar o menjar menys quantitat. Llavors et descobreixes tornant a fumar o menjant més del que cal. Jo et pregunto: «qui és aquest que vol fumar», perquè també ets tu. Millor dit: és una part infantil teva que està molt lluny d’aquesta part racional i assenyada que havia decidit no fumar. Estava tan lluny que, sense adonar-te’n, ha pres el comandament del teu ésser el temps suficient per a que encenguis un nou cigarret. Llavors t’enfades amb tu mateix, millor dit, t’enfades amb aquesta amb la teva part infantil que busca el plaer immediat sense tenir en compte les conseqüències. Com que no l’acceptes, com la estàs rebutjant, doncs encara s’amaga més a dintre teu per a que no la puguis trobar. Fins que per sorpresa es tornarà a activar de nou quan la teva part racional «baixi la guàrdia»

Tu qui ets? Un home racional que sap el que li conve? Segur que sí. Però no ets només això. Si t’identifiques amb aquesta imatge d’home seriós, i fas la guerra a altres parts de tu que no t’agraden, vol dir que no et coneixes bé. Et suggereixo que amplies la teva mirada sobre tu mateix, tot i que no et resultarà agradable descobrir en tu aquestes parts infantils i vulnerables que només busquen el plaer a tota costa. Si ets capaç de reconèixer-les, de donar-los un espai en el teu ésser, d’admetre que «jo no sóc tan bo com em vull creure», sense caure tampoc en la culpa ni en la delectança del «pobre de mi, no tinc remei», llavors tindràs una vida més equilibrada.

Els antics filòsofs ens recomanaven el «coneix-te a tu mateix» com a base per una vida feliç. La vida equilibrada consisteix no en que jo sigui perfecte, sinó en que conec bé les meves imperfeccions i la força que tenen en mi. Llavors, quan aquestes s’activen, em resulta més fàcil acudir al millor de mi mateix per a restablir l’equilibri entre aquestes dues parts, entre la meva llum i la meva ombra, ja que conec bé ambdues i no en nego cap.

Deixa un comentari