Associar certes qualitats -com la franquesa interpersonal o la receptivitat- amb “allò masculí” o “allò femení” és una pràctica que val la pena de qüestionar i fins i tot de deixar anar durant un temps. Ésser franca no fa una dona menys dona, no més que ésser receptiu fa un home menys home. Per què cal “generetitzar” tals qualitats? Per què cal ficar-les en aquestes categories tan simplistes? Si a una dona que està essent franca li diem que ella està “en el seu masculí”, també estem implicant –per molt que no ens n’adonem- quelcom sobre la seva feminitat, potser fins al punt d’avergonyir-la per no ser més femenina
Traduït per Enric Carbó
Robert Augustus Masters
http://www.facebook.com/permalink.php?story_fbid=5…To associate certain qualities — like interpersonal directness or receptivity — with “the masculine” or “the feminine” is a practice worth questioning and even letting go of for a while. Being direct does not make a woman any less of a woman, any more than being receptive makes a man any less of a man. Why genderize such qualities? Why put them in such simplistic categories? If we tell a woman who is being direct that she’s “in her masculine,” we are, however inadvertently, also implying something about her femininity, perhaps to the point of shaming her for not being more feminine…